Espanya va adoptar el 4 de maig de 1982 la Convenció per a la protecció del Patrimoni cultural i natural de la Humanitat de la Unesco de 1972. Dos anys més tard, el 1984, es van incorporar a la llista de béns Patrimoni de la Humanitat els primers cinc béns culturals situats a Espanya; La Alhambra i el Generalife a Granada, la Catedral de Burgos, la Mesquita de Còrdova, el Monestir i Lloc de l'Escorial a Madrid i Parc Güell, Palau Güell i Casa Milà a Barcelona.
El Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat va sorgir en els anys 1990 com a contrapartida al Patrimoni de la Humanitat, per centrar-se els aspectes essencials de la cultura. En el 2001, la Unesco va realitzar una enquesta entre Estats i ONG per intentar acordar una definició, que va concloure amb la signatura de la Convenció per a la protecció del patrimoni immaterial l'any 2003.[1][2] Els primers béns intangibles declarats, entre l'any 2001 i el 2005, van obtenir la categoria d'Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat, i van ser dues: el Misteri d'Elx i la Patum de Berga.
La llista del Patrimoni de la Humanitat a Espanya s'ha anat incrementant des de llavors i aquest país és el tercer amb major nombre de béns declarats Patrimoni de la Humanitat al món, per darrere d'Itàlia i Xina. Així, a data de 2022, 49 béns havien estat declarats a Espanya, dels quals:[3]
D'altra banda, Espanya compta amb 16 béns immaterials, és el segon país d'Europa amb un major nombre de béns declarats Patrimoni cultural immaterial, només per darrere de Croàcia.
A més, es troba la regió del món amb més béns culturals Patrimoni de la Humanitat: Castella i Lleó, amb 8 en total, per davant de les regions italianes de la Toscana i de la Llombardia, ambdues amb 6 béns.[4] [5]
El bé inscrit amb el nom Pirineus-Monte Perdido se situa en territori a banda i banda de la frontera entre Espanya i França, i és, per tant, compartit entre tots dos països. De la mateixa manera, el bé Llocs d'art rupestre prehistòric de la Vall del Côa i de Siega Verde està compartit entre Espanya i Portugal. El Patrimoni del mercuri (Almadén i Idrija) és una elecció conjunta entre Espanya i Eslovènia. La Dieta mediterrània va ser una candidatura conjunta d'Espanya amb Itàlia, el Marroc i Grècia, mentre que la Falconeria va ser una candidatura conjunta de més de deu països d'Europa, Àsia i Àfrica.
![]() |
![]() |
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search