Patrimoni de la Humanitat a Espanya

Logotip del programa Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
Logotip del programa Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco.

Espanya va adoptar el 4 de maig de 1982 la Convenció per a la protecció del Patrimoni cultural i natural de la Humanitat de la Unesco de 1972. Dos anys més tard, el 1984, es van incorporar a la llista de béns Patrimoni de la Humanitat els primers cinc béns culturals situats a Espanya; La Alhambra i el Generalife a Granada, la Catedral de Burgos, la Mesquita de Còrdova, el Monestir i Lloc de l'Escorial a Madrid i Parc Güell, Palau Güell i Casa Milà a Barcelona.

El Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat va sorgir en els anys 1990 com a contrapartida al Patrimoni de la Humanitat, per centrar-se els aspectes essencials de la cultura. En el 2001, la Unesco va realitzar una enquesta entre Estats i ONG per intentar acordar una definició, que va concloure amb la signatura de la Convenció per a la protecció del patrimoni immaterial l'any 2003.[1][2] Els primers béns intangibles declarats, entre l'any 2001 i el 2005, van obtenir la categoria d'Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat, i van ser dues: el Misteri d'Elx i la Patum de Berga.

La llista del Patrimoni de la Humanitat a Espanya s'ha anat incrementant des de llavors i aquest país és el tercer amb major nombre de béns declarats Patrimoni de la Humanitat al món, per darrere d'Itàlia i Xina. Així, a data de 2022, 49 béns havien estat declarats a Espanya, dels quals:[3]

  • 41 són béns culturals.
  • 3 són béns naturals.
  • 1 són béns mixts.
  • 4 béns són compartits amb altres països, un amb França, un altre amb Portugal, un tercer amb Eslovènia i un quart amb onze països europeus.

D'altra banda, Espanya compta amb 16 béns immaterials, és el segon país d'Europa amb un major nombre de béns declarats Patrimoni cultural immaterial, només per darrere de Croàcia.

A més, es troba la regió del món amb més béns culturals Patrimoni de la Humanitat: Castella i Lleó, amb 8 en total, per davant de les regions italianes de la Toscana i de la Llombardia, ambdues amb 6 béns.[4] [5]

El bé inscrit amb el nom Pirineus-Monte Perdido se situa en territori a banda i banda de la frontera entre Espanya i França, i és, per tant, compartit entre tots dos països. De la mateixa manera, el bé Llocs d'art rupestre prehistòric de la Vall del Côa i de Siega Verde està compartit entre Espanya i Portugal. El Patrimoni del mercuri (Almadén i Idrija) és una elecció conjunta entre Espanya i Eslovènia. La Dieta mediterrània va ser una candidatura conjunta d'Espanya amb Itàlia, el Marroc i Grècia, mentre que la Falconeria va ser una candidatura conjunta de més de deu països d'Europa, Àsia i Àfrica.

  1. «Meeting of 2001». Unesco. [Consulta: 20 juny 2007].
  2. «Official website». Unesco. [Consulta: 20 juny 2007].
  3. «Spain» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 9 febrer 2013].
  4. «Vive Tosacana». Arxivat de l'original el 2012-05-16. [Consulta: 2012].
  5. Unesco: World Heritage Conservation. «Italy» (en anglès). [Consulta: 2014].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search